Some Velvet Guests 14 - A Viva Veu Mixtape

A Viva Veu is a Barcelona’s cultural association which promote life shows along the city with acoustic concert series of local and international artists. We asked them collaborate with us doing a mixtape, and they came up with the idea to make a tribute mix to mediterranean music from the lates 60′s until today. Being mediterranean myself was such a surprise to find out plenty of artists I didn’t hear before like Pep Laguarda or Isaac Ulam.

We invite our readers and listeners around the world to open up your ears and discover all these sounds which combine the alternative scene from back then with the folklore roots of the mediterranean lands.

Some Velvet Guest 14
A Viva Veu

1. Música Dispersa – Swani, “Música Dispersa” (Diabolo, 1970)
2. Juli Bustamante – Avions, “Cambrers” (Ànec, 1981)
3. Pep Laguarda i la Tapineria – Una Paüra, “Brossa d’Ahir” (Ocre-Belter, 1977)
4. L’Ocellot – Companys de mar, “Demo” (bootleg, 2011)
5. Pau Riba – Mesquinet, “Jo, la donya i el gripau” (Edigsa, 1971)
6. Pascal Comelade – Wyatt ah um, “Sentimientos” (Dys, 1982)
7. Remigi Palmero – El Carrer de la lluna, “Humitat Relativa” (Puput-Zafiro, 1979)
8. Oliva Trencada – Quietud, “Lluneta de Pagés” (Fona, 2007)
9. Jaume Sisa – Els reis del pais deshabitat, “Orgia” (Edigsa, 1974)
10. Máquina! – I belive, “Why?” (Diábolo, 1970)
11. Isaac Ulam  – Com els gats, “Pels prats més llunyans” (Autoeditat, 2007)

Pictures: Ramon Pictures

 

 

For the catalan readers, Arnau Sabaté from A Viva Veu provide us the follwing text which gets deeply into the specifics and the soul of the mix. Excuse us for not translating this, but it would simply lost its spirit:

“Fer una selecció de Rock Mediterrani rau en un exercici d’autoconeixement, arreu dels Països Catalans, durant el període final dels seixanta, principis dels setanta hi va haver un corrent alternatiu al que popularment és més conegut com la “Nova Cançó”, joves fascinats per moviments contraculturals cohetanis d’aquella època adaptaven les músiques modernes al context territorial de casa nostra. Músiques que trobaven arrel en el folk, el rock o el blues i interpretaven a la seva manera, alguns amb un caire més lisèrgic (Música Dispersa, Pep Laguarda i La Tapineria, etc.), altres amb una actitud de Rock purament progressiu (Màquina!), altres purament estrambòtics (Pau Riba) o aquells que ho feien amb una actitut més personal (Remigi Palmero, Juli Bustamante…). Tots ells es caracteritzaven per fer una interpretació amb denominació d’orígen, fusionant aquests gèneres amb instruments, arranjaments i melodies arrelades al folklore, per això totes les composicions adquereixen aquest aire tant mediterrani. Al mixtape també hi ha grups actuals com ara Oliva Trencada que hem decidit incloure per fer presència de músics de Ses Illes a la mixtape degut a les poques referències que tenim, exceptuant les primeres referències de Maria del Mar Bonet i Biel Majoral que deixarem per un altre volum. Per concloure la sessió també hem inclós una fantàstica cançó del primer disc d’Isaac Ulam, un músic inexplicablement desconegut per la major part d’oïents indies d’aquest país, tot i la seva vinculació amb músics de primer nivell com Bill Callahan o Will Johnson. Hem intentat que aquest mixtape resumeixi el millor de la música del nostre país, intentant demostrar que malgrat l’idioma, la nostra música també pot creuar fronteres, i la demostració més clara és que vam conèixer Pep Laguarda gràcies a una entrevista amb Animal Collective.”